Xufa, Chufa, Catufa, Juncia Avellanada, Erdmandeln, Souchet, Tigernut

Cyperus esculentus

Slide Slide Slide Slide Slide

Nom comú o vulgar: Xufa, Chufa, Catufa, juncia avellanada, erdmandeln, souchet, tigernut

Nom científic o llatí: Cyperus esculentus. Família: Cipeàcies

Varietat: Ametla d’Alboraia i redona de Bonrepós

Origen: Planta cosmopolita, el seu origen probable està a l’Àfrica occidental. Desenvolupa un sistema radicular rizomàtic on es crien les chufes. Les fulles són bassals de 10 a 30 centímetres de llarg per 0,2 a 1 centímetre d’ample. Té una floració en espigueta de 6 a 22 flors que en les condicions de València no arriba a quallar cap llavor.

Ús: Cultivada des d’almenys fa 4000 anys per les xufes trobades als soterraments de l’Antic Egipte, el seu ús tradicional ha estat el medicinal per tal de curar afeccions gastrointestinals. Encara que segons contava Teofrast a “L’història de les plantes” els egipcis les bollien en cervesa per a prendre-les. S’utilitzen tant les xufes moltes en forma de farina, com el tubercle sencer pelat o trocejat per tal d’elaborar actualment dolços, barretes o bescuits, ja que és un producte lliure de gluten i altament energètic, amb un 30% de matèria grasa, de la qual un 70% és àcid olèic, és a dir, cardiosaludable, i el 8% de proteïna. Destaca la presència predominant de l’arginina com a aminoàcid essencial, un precursor de la prolactina. Per això el consum d’orxata, el líquid emulsionat resultat de la maceració i premsat de les xufes triturades, es recomana tradicionalment per a les mares gestants i per als xiquets i xiquetes.

 

Cultiu: En les condicions de València es sembra durant els mesos d’abril-maig i el cultiu s’allarga fins al desembre. És un cultiu molt exigent en sòls fèrtils i arenosos, amb un alt percentatge de matèria orgànica. Les generacions de llauradors han esmenat els camps amb aportacions d’arena de la platja gastada com a jaç per als animals. Necessita regs períodics i per inundació, en el període estival com a bona ciperàcia. Llevat de la Bactra o barrinador de la xufa, no té excesius problemes de plagues i es recomanable el seu cultiu en ecològic.